Em dic Josefina. Vaig néixer a Pamplona. Els meus pares eren un militar de Burgos i una reusenca, i encara que aquest casament va produir un daltabaix a Reus, els meus pares, els meus tres germans i jo vam formar una família molt feliç. La meva infantesa i joventut van ser plàcides; recordo els meus pares asseguts en una taula braser llegint en veu alta. A causa de la carrera del meu pare, vam viure en altres llocs, però als catorze anys vam venir definitivament a Barcelona, on he viscut fins ara, i on em vaig casar. Gràcies al meu marit, vaig descobrir i aprendre a estimar el món rural en un petit poble de Lleida.
Un lloc que em fa sentir bé: el tros del poble de Lleida
Una festa que em porta bons records: la festa de la meva jubilació; em vaig sentir molt estimada
Una afició per al temps lliure: el cinema
Una cançó que m'agrada escoltar: He mirat aquesta terra, amb lletra de Salvador Espriu i música de Raimon
Una pel·lícula: Il Gattopardo
El casament dels meus pares el 1924
En què has ocupat la teva vida?
Des de petita, vaig cursar els estudis primaris i secundaris en un col·legi religiós. Vaig fer dues formacions professionals i cursos de llengua francesa, fent estades a França per perfeccionar l'idioma. També vaig fer pràctiques a Brussel·les com a assistent social, i vaig treballar de secretària particular fins que, després d'aprovar unes oposicions, vaig entrar a l'Administració Pública. Hi vaig treballar durant trenta-quatre anys, fent una feina que m'agradava i en un entorn molt agradable. Després de la jubilació, he fet cursos de Literatura Catalana i Música a l'Escola de la Dona.
Com has viscut els canvis socials i culturals?
La societat ha experimentat uns canvis profunds; el progrés en el món científic ha estat importantíssim, i cal agrair la perseverança i l’esforç dels que s’hi han dedicat. També s'ha de reconèixer la incorporació de la dona en el món laboral i directiu, així com la de l'home en les tasques de la llar i en la cura de les persones vulnerables. Tot i això, contemplo amb preocupació la precarietat dels sous en el món laboral, la provisionalitat de la pagesia, els impactes del canvi climàtic i, sobretot, l'increment de la immigració i la gran mortalitat dels que fugen del seu país per trobar una vida digna. Hi ha un altre aspecte sociolingüístic que m'entristeix: el retrocés important en l'ús de la llengua catalana, que espero que es resolgui positivament.
" Em preocupa la precarietat laboral, la provisionalitat de la pagesia,
el canvi climàtic i la mortalitat dels que fugen del seu país
per trobar una vida digna
Què creus que era millor anys enrere?
Crec que antigament les relacions interpersonals eren molt més respectuoses i es donava més reconeixement als acords als quals s’arribava. Pel que fa als valors, sento profundament la seva progressiva davallada que està caracteritzant negativament la societat actual, així com el llenguatge dels mitjans de comunicació i del que tenen càrrecs en la classe política.
El tros de Cervià de les Garrigues
Aquest és el tros de Cervià de les Garrigues que em porta bons records: oliveres, ametllers, marges i al fons, la cabana de pedra seca construïda el 1846, fa 180 anys!. A l'interior, un dipòsit d'aigua, una llar de foc i una menjadora. Els pagesos es quedaven a dormir si vesprejava i la feina no s'havia acabat. Quan comença la tardor, molt a prop del sostre de la cabana, surten petites flors de safrà de color violeta.
He triat aquestes dues fotos perquè formen part del paisatge que identifico amb el meu home. Va néixer a Barcelona, però arran d'una malaltia que va contraure de nen, el metge va recomanar que se l'emportessin fora de Barcelona, i des dels dos fins als onze anys va viure al poble, on hi havia part de la família materna. Durant aquests nou anys va ajudar els seus oncles en les feines agrícoles, ben decidit a esdevenir pagès, fins que els seus pares el van fer tornar a Barcelona.
"Gràcies al meu marit, vaig descobrir i estimar
el món rural en un poble de Lleida
I ara, què?
Sempre he pensat en els que tenia al meu voltant, procurant que fossin feliços. I ara que començo a sentir-me vella i ho accepto, tinc el mateix esperit envers els que m'envolten, i conservo la mateixa il·lusió de viure i d'interessar-me tothora per qualsevol novetat.
He mirat aquesta terra | Raimon
Il Gattopardo | Luchino Visconti
