Em dic Neus. Tinc vuitanta anys, tres fills i quatre nets. Soc la tercera de quatre germanes. Totes vàrem néixer al Masnou. Després vam viure a la Seu d'Urgell. Passàvem Nadal i els tres mesos d'estiu al Masnou. M'encantava banyar-me al mar. Recordo una infantesa feliç jugant al carrer. Una adolescència crítica amb la colla, que érem nois i noies, amb un sistema no democràtic i contra Catalunya i el català. Fèiem excursions i muntanya.
El meu pare era transportista, treballava molt per tirar endavant la família i perquè no ens faltés res necessari. Era valent i noble. Amb ell vaig aprendre el valor que si dones la paraula, et compromets, passi el que passi. Abans els contractes eren de paraula. Quan ens explicava històries i anècdotes del camió i d'un gos llop que tenien, ens tenia embadalits. Després es van embadalir els fills, i més tard els nets, quan els ho explicava jo.
El Diumenge de Rams les noies anàvem a beneir la palma i els nois el palmó. La palma era gran i molt treballada. Pesava i l'aguantava fort. Anava carregada de figuretes de sucre que anàvem menjant entre tots. Per Pasqua, la mama, tot i venir de família molt humil, ens feia anar netes i polides, i estrenar vestits molt bonics. Uns dies abans anàvem a la pastisseria a triar la mona, i el Diumenge de Pasqua la passàvem a comprar. L'altra foto evidencia que podíem jugar, córrer, anar en bicicleta enmig del carrer davant de casa sense cap cotxe. Avui dia és impensable. Ara soc vídua. Superar la solitud no és fàcil. S'ha de cultivar cada dia. És una lliçó de vida. Viure-la em dona entitat. De mica en mica em va donant fortalesa, però a la vegada sento un punt d'incertesa per quan vagin apareixent les afeccions.
Un lloc que em fa sentir bé: la catedral de la Seu d'Urgell i el seu claustre
Una festa que em porta bons records: l'arribada dels Reis al Masnou
Una afició per al temps lliure: contemplar com ballen les branques dels arbres i com aguanta ferm el tronc
Una cançó que m'agrada escoltar: la coral de la 9a Simfonia de Beethoven. Tots els homes s'agermanen....
Una pel·lícula: Perfect Days
En què has ocupat la teva vida?
La germana gran va estudiar Tenidoria —portar llibres oficials— i els meus pares van considerar que havien complert, i que cap altra filla havia d'estudiar. A casa no hi havia ni llibres ni cultura. No em vaig resignar i els vaig demanar, amb convicció, que em deixessin estudiar. Cada etapa els vaig anar convencent amb vehemència, i en arribar al Preuniversitari, van dir prou. Llavors, el director de l'Institut de la Seu d'Urgell, en saber que no continuaria, va cridar els meus pares i els va dir que el millor que em podien donar a la vida eren estudis, i que me'n sortiria. Els va convèncer, i gràcies a ell, vaig fer estudis universitaris. Vaig estudiar Químiques a la UB.
Però més tard la vida em va portar a descobrir la Medicina Tradicional Xinesa (MTX). Per a mi va ser una descoberta extraordinària, i la vaig estudiar tant a Barcelona com a Beijing. El meu marit em va fer molt, però molt costat en tots aquests canvis. En tornar de la Xina, vaig deixar la Química i vaig exercir vint anys l'acupuntura amb consulta pròpia. També vaig ensenyar MTX a l'Escola d'Infermeria i Fisioteràpia Blanquerna (URL) durant dotze anys. En simultani, he estat trenta-cinc anys professora de Txi Kung, una branca de la MTX, i els últims 13, ja jubilada, ho he continuat fent com a voluntària amb dones amb càncer. He gaudit molt de la vida professional i d'exercir la Medicina Tradicional Xinesa, però durant els anys dels fills petits, he tingut la sensació de no cuidar-los prou.
Porto tretze anys de voluntària a Osona contra el càncer, oferint sessions de Txikung
Com has viscut els canvis socials i culturals?
La meva generació es va iniciar en grans canvis i adaptacions: Internet, deixar la màquina d'escriure i passar a l'ordinador, de la telefonia amb operadora al telèfon mòbil i les seves eines: WhatsApp, Facebook. Instagram, Xarxes, Plataformes... I sempre tot amb les cookies, de manera que estem tots ben fitxats i per tot el món. És una sensació incòmoda. S'ha passat de la Física clàssica amb seqüències lògiques mesurables a la Física Quàntica que no es pot predir. Pel que fa a la sexualitat, abans no se'n parlava. Ara el sexe és present obertament en tot. I fins i tot es pot canviar de sexe. Les relacions de parella eren entre homes i dones. Ara és amb qui es vulgui i com es vulgui. La Cultura i els estudis estan presents en tots els continents. No per igual. La Globalització ens unifica, ens construeix, però també ens desconstrueix. El pitjor és la gran diferència entre pobres i rics. Els pobres cada cop més pobres, i els rics amb grans fortunes que esdevenen poder i autoritarisme. Els diners cada cop es reparteixen pitjor. Els immigrants obligats a emigrar per sobreviure, repudiats a tot arreu. Els països i els seus governs no saben i no volen trobar solucions?
" Ara s'exerceix poc la Saviesa, se saben moltes coses,
però són coneixements, no Saviesa
Què creus que era millor anys enrere?
S'exerceix poc la Saviesa. Se saben moltes més coses. Google, Wikipèdia, IA ... Es treballa molt des del cap, la intel·ligència, el raonament. Amb frases fetes, protocols, tòpics. Es poden manejar moltes dades, molta informació. Però són coneixements, no Saviesa. Abans, els homes del camp podien ser savis sense estudis. Sabien de la vida, de l'experiència. Parlaven, compartien, comentaven. Eren processos naturals. La collita, les estacions, el clima, el bestiar. També amb els oficis, les botigues...
Quan érem joves, a la colla d'amics de la Seu ens plantejàvem tenir criteri, tenir ideals, tenir objectius... Érem crítics en política i religió. Buscàvem el sentit de la felicitat i com exercir-lo. Proposàvem temes i els discutíem. No sé si es pot dir dels joves actuals, però sí que m'han agradat molt, per exemple, amb el seu voluntariat amb la DANA. S'han entregat a ajudar els altres. Són uns grans valors de solidaritat i compassió.
La Catedral de la Seu d'Urgell
Em fa sentir bé visitar la catedral de la Seu d'Urgell, i els porxos vells em porten feliços records de joventut. I des de l'absis de la catedral, veure la serra del Cadí. Fa uns anys el vam pujar amb la colla després de tres intents, per la seva dificultat en pujar i baixar pel canal Baridana.
I ara què?
És difícil comparar ara i abans. Ara, el món i la vida són més complexes. Tenen més amplitud, més variables, més dades, més dificultats per manejar, més evidències sabudes. Gran part dels joves estan desorientats, amb consum de drogues, alcohol, sexe... Els programes de TV, la música o les xarxes emboliquen molt la ment, les actituds, els valors veritables... S'ha perdut humanitat a distància curta, però també hi ha fets humans modèlics, extraordinaris. Per exemple, l'Hospital de Campanya Santa Anna, de Barcelona, o l'Open Arms, i molts altres que no sabem. Crec que, amb tot, la Humanitat avança. Apareixen i llueixen molts valors humans.
Tots els qui ho observem, els qui tenen a les seves mans la formació i educació, i també els pares, en general, hauríem de fer plantejaments seriosos, sans, naturals, espirituals, per propagar una bona qualitat de vida integral. En els darrers anys, la societat s'ha dessacralitzat. Hem passat de religions forjades en supremacia, temors, obligacions o compliments per pors, a perdre el que fa referència a l'ànima i l'esperit. Aquests aspectes són reals en el nostre interior, però s'han deixat de cultivar, i es viu com si només fóssim matèria, el visible, la raó, la ment, el tangible, el quantificable. On deixem els valors de l'amor, el perdó, la compassió, la bellesa, l'invisible, l'infinit.? La meva Esperança a la Terra són els meus fills i nets, meravellosos tots. I Déu al Cel.
" Hem passat de religions forjades en temors, obligacions o compliments,
a perdre el que fa referència a l'ànima i l'esperit
Oda a l'alegria - 9a Simfonia de Beethoven
Perfect Days
S'ha perdut humanitat a distància curta, però també hi ha fets humans modèlics, extraordinaris.
