Em dic Maria. Vaig néixer i viure al carrer d'Homer, al barri de Sant Gervasi, tocant a Gràcia. Era un barri molt tranquil. Semblava que visqués en un poble. Aquesta pau també era deguda al fet que gairebé no hi circulava cap cotxe. En el tros de carrer on vivia ens coneixíem tots, i amb força veïns hi havia una gran amistat. Ens ajudàvem i ens visitàvem sovint; amb alguns, fins i tot diàriament. Tenia l’escola davant de casa meva, i les meves companyes de classe vivien al barri. Amb elles jugàvem gairebé cada dia i parlàvem molt, ens ho passàvem molt bé. A l’estiu, els veïns més propers i les famílies trèiem cadires al carrer i, mentre els pares i altres veïns parlaven, els petits jugàvem. Jo vivia amb els meus pares, els avis de part de la meva mare i els meus dos germans. La meva infantesa en l'entorn familiar va ser molt feliç. Fèiem moltes coses junts: passejar, anar al cine, al teatre, moltes celebracions... Els meus pares eren molt acollidors. Sempre he valorat l’amistat.
Un lloc que em fa sentir bé: contemplar el mar
Una festa que em porta bons records: la revetlla de Sant Joan quan era petita
Una afició per al temps lliure: tenir cura de les meves plantes
Una cançó que m'agrada escoltar: L’estaca, d’en Lluís Llach
Una pel·lícula: Allò que el vent s’endugué
En què has ocupat la teva vida?
Jo, des de petita ja tenia ganes de ser mestra. Guardava llibretes que ja no feia servir, hi posava noms i jugava a fer classes. Més tard vaig estudiar el batxillerat fins a quart, i a continuació, magisteri. Als disset anys ja vaig tenir el títol. Immediatament, vaig exercir la meva professió a mitja jornada a l’escola on havia estudiat el batxillerat, i el curs següent ja vaig treballar en una altra escola a jornada completa. Era molt feliç donant classes.
" Em vaig casar als dinou anys, i el meu marit no volia que treballés
Em vaig casar als dinou anys, i el meu marit no volia que treballés. Al ser tan jove vaig cedir, i vaig deixar de treballar. Vaig tenir dos fills que sempre m’han donat força i ànims per tirar endavant, però la relació matrimonial va ser molt traumàtica, i al final ens vam separar. La separació va ser una etapa molt dolorosa. Separar-se en aquella època era molt difícil, res a veure amb l’actualitat en què el procés és molt senzill. Acabada aquesta etapa de trencament, vaig dedicar-me a treballar sense parar fins a la jubilació. La meva carrera em va salvar! Tornar a la meva professió em va fer molt feliç.
Com has viscut els canvis socials i culturals?
Actualment, els canvis són molt grans en tots els aspectes de la vida, tant en l’aspecte personal, de la societat o de la tecnologia. Estem en una altra era. El que m'ha sorprès més últimament és la intel·ligència artificial. En l'àmbit de les dones, el canvi ha estat molt notable. Ara, la dona s’ha alliberat. Abans, la majoria estàvem destinades a casar-nos, tenir fills i passàvem la resta de la vida submises al marit i dedicant-nos a la casa. Ara, la dona té llibertat per escollir el que vol realitzar a la vida. A les feines aconsegueix ocupar càrrecs de responsabilitat, fins i tot dins dels governs. Hem avançat molt, si ho comparem amb fa cinquanta anys. Estic molt contenta i orgullosa d’aquests avenços, però encara trobo a faltar més consideració. Cal combatre la violència masclista, i en l'àmbit de l'empresa, encara hi ha situacions de discriminació laboral. Per altra banda, veig que les dones saben lluitar pels seus drets.
Què creus que era millor anys enrere?
Fa cinquanta anys la vida era més tranquil·la. Entre els veïns ens relacionàvem amb molta cordialitat i ens ajudàvem. La gent es respectava i hi havia, en general, més educació. Ara, tothom va amb presses, va a la seva i té poca relació o nul·la amb els veïns. Els temps d’esbarjo d'aleshores no tenen cap semblança amb el que passa actualment, que els nens i nenes passen moltes hores programats o jugant amb mòbils. Personalment, penso que abans es vivia mirant de portar una vida més senzilla i més estalviadora, potser perquè la postguerra ho exigia. Ara tothom gasta i molts volen aparentar. És important tenir sensibilitat per valorar el que tenim dins la vida quotidiana. S’hauria de tenir més respecte a la gent gran i defensar lleis que els protegeixin perquè tinguin una vellesa digna. És molt important exercir la solidaritat en temes que afecten el país en general. En resum, alguns dels valors que considero imprescindibles són l’honestedat, el respecte, l’educació o la solidaritat. Raonar bé els fets i actuar amb justícia i coherència.
" És important tenir sensibilitat
per valorar el que tenim dins la vida quotidiana
Em fa sentir bé contemplar el mar. Per això he escollit aquesta fotografia d'aquest immens mirall en moviment, que no s’atura mai. Contemplo el batec de les onades, l’horitzó, tan llunyà i tan proper, on el blau del cel i de l’aigua es confonen suaument. Davant del mar, tot és pau i immensitat.
I ara què?
Quan em vaig jubilar, als seixanta anys, no vaig parar de fer activitats de voluntariat, donant classes a dones immigrants i, paral·lelament, fent cursos de literatura i informàtica. Anava regularment al cine, al teatre... Aquest ritme va durar uns catorze anys. A partir d’aquesta edat ja vaig tenir un seguit de problemes de salut que em van provocar canvis en la meva vida. Quan penso en el meu fracàs matrimonial, penso que tinc dos fills que compensen totalment la foscor d’aquella etapa. Ells, i després els meus nets, han estat la meva felicitat. La vellesa, ara que ja tinc vuitanta-quatre anys, l’accepto, i estic agraïda d’haver arribat a complir tots aquests anys. Jo, a les futures generacions de joves, els diria que tinguin interès per l’estudi, que posin interès i esforç en tot el que facin, que siguin honestos, generosos, solidaris, agraïts, que tinguin respecte per a tothom. Que en els moments difícils de la vida tinguin prou fortalesa per superar-los. A les noies, especialment, els diria que tinguin amor propi, que es facin valorar. Avui dia, la dona està molt més valorada, però encara hi ha molt masclisme i molta feina per fer al respecte.
" A les futures generacions de joves, els diria que siguin honestos, generosos, solidaris, agraïts, que tinguin respecte per a tothom
L'estaca | Lluis Llach
Allò que el vent s'endugué | Victor Fleming
La revetlla de Sant Joan
