.jpg)
Em dic Pasión. Vaig néixer a Pobladura de Pelayo Garcia, un poblet molt petit de Lleó. Érem cinc germanes en una família molt pobre. Teníem el just per sobreviure, només menjàvem el que donava el camp i un petit hort que tenia el meu pare. Celebràvem les festes del Corpus i de la Virgen de las Angustias, que era la festa major del poble. Recordo que es feia una dansa amb pals. Per Nadal es muntava la taula del menjador, i les caixes de taronges feien de cadires per seure. El dia de Cap d’Any tots anàvem a casa de l’avi a dinar, que ens donava figues i avellanes per estrenar l'any. Amb ell anava a buscar blat per a les gallines i mores per fer confitura.
Un lloc que em fa sentir bé: la piscina del barri
Una festa que em porta bons records: la Festa Major del poble
Una afició pel temps lliure: nedar
Cançó: La gata bajo la lluvia, de Rocío Durcal
Pel·lícula: Bonanza
Un poble rural de Lleó, durant la postguerra
En què has ocupat la teva vida?
Vaig anar a l’escola de forma intermitent fins als catorze anys, perquè soc la gran i la meva mare es va posar malalta. Tinc el Certificat d’Estudis Primaris. Treballàvem la remolatxa i el blat de moro en els camps dels més rics del poble. Ens aixecàvem a les tres de la matinada per sembrar la remolatxa d’una a una, sense cap màquina. Em vaig malcasar als 19 anys, i vivíem en una habitació. Vaig tenir un fill al poble, i llavors ens vam traslladar a Barcelona, a una barraca del Carmel, on vaig tenir el segon i el tercer fill.
" Vaig tenir un fill al poble, i després ens vam traslladar a Barcelona,
on vaig tenir dos fills més en una barraca del Carmel
El meu marit em va abandonar, i els inicis van ser molt durs. Estava sola, amb tres fills, sense ningú de la família a prop, i vaig haver de demanar ajuda als serveis socials municipals. Vaig treballar com a dona de fer feines en un parell de cases, fins que a l’escola dels meus fills em van proporcionar la casa d’una família que també tenia tres fills de la mateixa edat que els meus, i que també anaven a la mateixa escola. He estat quaranta-vuit anys amb aquesta família, que ha estat com la meva. Després de tant esforç i treball, he aconseguit comprar el meu propi pis per viure la meva jubilació amb pau i tranquil·litat.
.jpg "Vaig tenir un fill al poble, i després ens vam traslladar a Barcelona, on vaig tenir el segon i el tercer fill, en una barraca del Carmel.")
Les barraques del Carmel
Com has viscut els canvis socials i culturals?
Els canvis socials han estat molt nombrosos; en algunes coses s’ha evolucionat molt. Hi ha més llibertat. La tecnologia ha permès ajudar-se de les màquines, tant en el camp com en la llar. Ara és més fàcil divorciar-se, encara que jo no vaig tenir problemes, perquè el meu cas era molt clar, i el meu exmarit no tenia gens d'interès en els fills. La meva situació és un clar exemple d’ascens social. Els meus fills han pogut estudiar, fer oposicions i tenir unes feines interessants, amb l'oportunitat de desenvolupar-se plenament seguint els seus interessos. Ara tinc cinc nets. Aquesta és una de les fites més importants en una societat que intenta fer desaparèixer les desigualtats i anar-se convertint en més equitativa.
Què creus que era millor anys enrere?
Abans hi havia més solidaritat i respecte, la gent es coneixia, se saludava pel carrer i s’ajudava més. Segur que és diferent en els pobles que en les grans ciutats. Ara hi ha més individualisme, i tothom passa una mica de les necessitats dels altres. Em sembla imprescindible recuperar el respecte entre les persones, especialment les més grans, ser honest i anar sempre amb la veritat per davant.
He escollit la imatge d’una peça de ceràmica que tinc sobre la taula del menjador. La vaig regalar a la família per a qui treballava, i me la va retornar quan em vaig jubilar, al cap de quaranta-vuit anys, perquè la guardés com a testimoni del seu agraïment profund i estima, com un record perdurable del valor de la relació compartida durant tots aquests anys.
I ara què?
Quan una persona es fa gran, recorda totes les coses bones i dolentes que li han passat i valora i agraeix el que és positiu. Jo ara trobo molt bé aquests serveis que s’han creat als barris, com la piscina o el gimnàs, que et permeten mantenir-te o recuperar-te físicament i que t’ajuden a integrar-te, a fer amics i amigues, a no sentir-te sol i poder compartir experiències i coses viscudes. També m'agrada assistir a xerrades i a pel·lícules al Casal. Desitjaria que els meus nets i la seva generació trobessin un món més pacífic, més solidari i amb menys obsessió per les màquines.
La gata bajo la lluvia | Rocío Durcal
Bonanza | David Dortort
