Soc la Carme. Vaig néixer a Barcelona, a l’Eixample. A la mateixa escala que nosaltres vivien uns tiets i els meus cosins, i compartíem estones i jocs. Els meus avis també vivien al barri. Per Nadal, ens reuníem tota la família i es feia un àpat important i molt tradicional. Recordo els estius a la platja, gaudint del mar, jugant amb els meus germans i altres nens. De més gran, recordo divertides tardes ballant i assajant passos de “rock and roll”. L’estiu era tot alegria. En canvi, durant la resta de l’any, el meu dia a dia era tot ordenat i pautat. Vaig ser educada en l’estudi, l’esforç, l’austeritat i el respecte per les persones diferents, sigui per les idees o pel seu aspecte. Em vaig casar a 24 anys, i tinc dues filles i sis nets. Em sento orgullosa d’ells. Les estades estiuenques i algun viatge que fem plegats mantenen els nostres vincles, i permeten que els meus nets em coneguin millor.
Un lloc que em fa sentir bé: la platja
Una festa que em porta bons records: la inauguració del Jocs Olímpics
Una afició per al temps lliure: llegir
Una cançó que m'agrada escoltar: Let it be, dels Beatles
Una pel·lícula: 2001, Una odisea en el espacio
La casa de l'Eixample on vaig néixer
En què has ocupat la teva vida?
Vaig estudiar en un col·legi de monges. Encara mantinc amistat i relació amb les companyes. Alguna vegada ens trobem totes, fins i tot les que viuen lluny. L’horari era des de les 8h30 fins a les 19h30, de dilluns a dissabte, tot i que aquest últim dia sortíem a les 17h, ben diferent dels horaris actuals! Després vaig estudiar a la Universitat de Barcelona. Ciències, com tota la meva família. Eren anys convulsos, de vagues i lluites polítiques, però difícilment s’aturaven les classes. També ben diferent del que succeeix ara. He treballat en diferents llocs de l’Administració Pública. He format part dels equips que, a l’inici de la democràcia, treballàvem amb il·lusió per la millora de la nostra societat. De la il·lusió inicial al convenciment posterior, he actuat sempre amb aquest compromís i objectiu. No he tingut cap dificultat com a dona, en el meu progrés professional, tot i que compaginar feina i família és difícil, costós i exigeix molt esforç addicional. Avui dia, en el món laboral hi ha més aturats, menys oferta i més exigència pel que fa a les habilitats professionals i tecnològiques; cal estar al dia. Per altra banda, els que treballen tenen més facilitats, menys dedicació, més temps per a la família i l'entreteniment... Però també detecto que moltes vegades els sous no són suficients per viure dignament.
Com has viscut els canvis socials i culturals?
Ara la vida comunitària és ben diferent. L’escala, el barri, els carrers no son lloc de trobada o relació entre el veïnat. Els moviments socials, les associacions veïnals... són més egoistes i només lluiten pels seus desitjos o necessitats personals, més que per qüestions socials globals, excepte en algunes grans mobilitzacions puntuals per guerres o grans desgràcies. Per contra, hi ha molta més participació de persones en voluntariats i ajudes socials. Els joves tenen molta llibertat, estan més preparats que abans. Es viatja més, i conèixer món ens fa més savis i més conscients dels avantatges que tenim. Crec que avui la bretxa més important no és la de gènere —disminuïda però vigent— sinó la que hi ha entre persones locals i persones immigrades. Les dones ara poden treballar, decidir en molts aspectes abans impensables, però la pressió, el ritme frenètic, els horaris, la voluntat de créixer professionalment i la dificultat per disposar d’habitatge, fan que la maternitat es retardi a més edat. Aquest és un aspecte negatiu; l’esforç és superior per a ella i per a tota la família.
" Avui la bretxa més important no és la de gènere,
sinó la que hi ha entre persones locals i persones immigrades
Què creus que era millor anys enrere?
Fa cinquanta anys o ara? És molt diferent. A escala global, el món ha millorat, per exemple pel que fa a les vacunes o a la tecnologia. Els avenços en els cultius fan que hi hagi menys fam, menys mortalitat, i també hi ha menys analfabetisme. Però hi ha canvis en la forma de viure que als grans ens costa adaptar-nos. La vida a les grans ciutats és més difícil, més anònima. Avui ens assabentem amb més facilitat de tots els problemes, de les guerres, les destruccions, els accidents climàtics, els enfrontaments religiosos... Crec que sempre han existit, però conèixer-los ens fa patir, ens provoca sensació d’incapacitat, d'inutilitat i, el pitjor de tot, moltes vegades una certa reacció d'indiferència. Hem perdut sensibilitat en comparació amb fa cinquanta anys. La responsabilitat, l'esforç i constància, la solidaritat, l'austeritat, l'amabilitat, l'optimisme, l'amistat... Són valors que considero necessaris. Semblen molts, però es complementen.
Un camp d'ametllers florits. Aquest lloc és molt important emocionalment per mi. Hi recordo moments amb la meva àvia, reunions familiars, collites d’ametlles capitanejades pel meu pare, que acabaven amb un gran i divertit àpat, costellades amb amics... És part de la meva història.
I ara què?
He estat familiarment i professional una privilegiada. He treballat molt intensament i amb molta dedicació, i me'n sento orgullosa. Potser hauria d’haver tingut més temps per a la família o les meves aficions. Ara soc més lenta, m’esforço per no deixar de fer coses, no cedir a la mandra, i també crec que ara soc més sabia i entenc qüestions que abans se m’escapaven. Tinc més temps per reflexionar. Als joves els aconsellaria que tinguin interessos i s’esforcin a desenvolupar-los. Ah! I que tinguin cura de la família!
Let it be / Els Beatles
2001, una odisea del espacio / Stanley Kubrick
La inauguració del Jocs Olímpics de Barcelona 92 em porta bons records
