a.jpg)
Soc filla d’una família molt gran, la número quatre de deu. He viscut una infantesa sempre molt acompanyada. Vaig néixer i he viscut a Barcelona, a l’Eixample. Em vaig casar als 22 anys i vaig anar a viure a França durant vuit mesos amb el meu marit. Quan vam tornar, vam anar a viure al Vallès Occidental, enmig del bosc, durant trenta-cinc anys, perquè el meu marit havia de posar en marxa una fàbrica. Ara tornem a ser a Barcelona i repartim el temps entre la ciutat i La Garriga.
He tingut quatre fills, tots nois, el primer quan jo tenia 23 anys, i el quart als 31. I ara tenim vuit nets. La vida familiar, durant la meva infantesa, va ser bastant similar a la que vam tenir després amb els nostres fills. Els meus pares sempre es van ocupar de nosaltres, fins i tot quan ja érem casats, i el mateix hem fet nosaltres amb els nostres fills. Sempre hem celebrat un munt de festes, tant quan era petita com quan vaig ser mare, i encara ara celebrem sants, aniversaris, festes de Nadal, Pasqua... tot i que els fills ja han format noves famílies. La família sempre ha estat molt important per a mi.
Un lloc que em fa sentir bé: la casa familiar de La Garriga
Una festa que em porta bons records: sempre que ens ajuntem tota la família
Una afició per al temps lliure: llegir
Una cançó que m'agrada escoltar: Yesterday, dels Beatles
Una pel·lícula: Casablanca
.jpg "La mainadera amb mi i les meves tres germanes grans")
La mainadera amb les meves tres germanes grans i jo
En què has ocupat la teva vida?
Vaig estudiar Ciències Empresarials i Ciències de l'Educació. La primera carrera la vaig fer perquè durant un temps vaig treballar amb el meu pare fent tasques empresarials. La segona, per influència materna, la vam fer totes les germanes. Al final m’he dedicat a l’ensenyament. Vaig començar quan el petit tenia cinc anys, i vaig treballar de mestra durant vint-i-nou anys, fins als 65. Va ser una feina molt gratificant, i més tenint en compte que la vaig poder combinar bé amb els horaris d’escola dels nostres fills. També he de dir que sempre he tingut ajuda d’una persona de fora, si no, no hauria pogut treballar.
" Si no hagués tingut ajuda de fora no hauria pogut treballar
Com has viscut els canvis socials i culturals?
És evident que hi ha hagut canvis en la nostra societat i en el món en general durant aquests anys, canvis en els valors, en els progressos tecnològics, en la globalització, en el creixement demogràfic… Penso que al nostre país hi va haver un canvi important amb la mort del dictador. Llavors ja ens van deixar votar, i mai havíem votat. En aquells anys, cada cop més dones estudiaven a les universitats i sortien de casa per fer treballs qualificats. La dona va guanyar visibilitat. Actualment, les dones aconsegueixen feines de més responsabilitat al capdavant de les empreses i en la política. Segons les estadístiques, les empreses que incorporen les dones com a líders, tenen més bons resultats que les empreses que no compten amb elles, perquè tenen una intuïció i una perspectiva diferent de la que tenen els homes. No obstant això, encara ens falta camí per recórrer. Encara hi ha discriminació vers les dones, com per exemple en els sous. Les dones tenen menys oportunitats de trobar feina i, pel que fa al respecte, sovint pateixen tot tipus d'assetjaments.
Què creus que era millor anys enrere?
L’apreciació dels valors varia segons la cultura i el tipus de comunitat. Abans, la família era primordial. Els veïns també actuaven com si fossin una segona família: ens ajudàvem i fèiem trobades regularment. Un altre valor que es tenia en compte era l’Església i la religió catòlica. Es respectava l’autoritat i, en general, la gent era honrada. No dic que abans fos millor que ara, però sí que dic que hi ha valors que es van perdent, tot i que també és cert que n’han aparegut altres de nous.
" Hi ha valors que es perden, però n’apareixen de nous;
la gent és més tolerant i accepta les diferències i opinions dels altres
Actualment, la gent és més tolerant i accepta les diferències i opinions dels altres. També la Justícia es fa present i es reclama quan es considera que hi ha alguna situació injusta. Com he dit abans, hi ha més llibertat. Som més respectuosos amb el medi ambient. L’empatia és un valor important, no tothom és empàtic, i és important saber posar-se en el lloc de l’altre per poder entendre alguna situació. No obstant això, hi ha algun valor que trontolla, com per exemple el respecte o l’honradesa. N'hi ha prou amb veure com els polítics es falten el respecte en públic i com s’apropien del que no els pertany.
Aquesta és la casa pairal de la família del meu marit. Una gran casa residencial d'estil historicista construïda entre 1919 i 1924 al mateix indret on hi havia el vell mas Bonmatí, al poble de Sant Julià del Llor i Bonmatí, a la comarca de la Selva. Aquest lloc em porta molts records agradables de quan els meus fills eren petits i, a l’estiu, ens trobàvem amb els seus cosins, els meus cunyats i la meva sogra. Encara ara continua sent un lloc de trobada familiar.
I ara, què?
Per a mi, ser gran representa VIURE. He après a estimar, a ser solidària, a ser responsable i estic segura que altres coses més. El que em fa sentir més orgullosa és la família que hem format amb el meu marit. Val la pena saber envellir i, per fer-ho bé, cal saber estimar, confiar en tu mateixa, gaudir dels moments bons, ser pacient en els moments dolents i, en tot moment, mantenir actituds positives.
Yesterday | Els Beatles
Casablanca | Michael Curtiz
El Passeig de La Garriga
