Soc una àvia, vídua, visc sola i em sento molt estimada pels fills i els nets. Com que visc en un poble, tinc un bon veïnat al qual intento no molestar, però sé que hi són. De petita vivia a l'Eixample de Barcelona, i anava a l'escola caminant. Quan em vaig casar, vam anar a viure no massa lluny de casa i, posteriorment, ja amb cinquanta-set anys, ens vam instal·lar amb el meu marit al Maresme, on encara visc. Va ser una bona elecció, sempre ens hi hem trobat molt a gust. El meu marit va morir l'any 2023, després de cinquanta-nou anys de matrimoni.
He tingut uns pares admirables. Jo era la petita de tres germans, i era la "mimadeta" del pare. Vaig rebre molta estimació. El papà era químic, la mamà tenia una gran cultura. Era professora de francès i d'anglès, pintava, tocava el piano... Els importaven molt els estudis, i que tinguéssim una bona formació, tant cultural com religiosa. Érem una família creient i practicant. Recordo que conversàvem molt durant els dinars. Posteriorment, m'he adonat que no eren gens sexistes, que el pare feia coses que altres homes d'aquella època no feien.
" El meu pare feia coses que altres homes d'aquella època no feien
El meu pare era nascut a Sant Feliu de Guíxols, on va conèixer la mamà. Els estius i altres festes hi anàvem sovint a fer companyia a l'àvia i a les tietes. Durant el mes d'agost ens reuníem força gent, tiets i cosins, érem 21 persones fent els àpats junts, rient, jugant, barallant-nos. Quins records!
Un lloc que em fa sentir bé: Capdella i Sant Feliu de Guíxols, la meva casa pairal
Una festa que em porta bons records: les festes familiars, els aniversaris, les bodes d'or dels meus pares
—i les nostres!—, sempre tots reunits i gaudint
Una afició per al temps lliure: escoltar música —molt important des que sóc vídua— i llegir
Una cançó que m'agrada escoltar: als 16 anys "Only you; vaig atabalar la familia posant el disc una vegada i una altra
Més seriosament, "Una furtiva lagrima" de l'òpera L'elisir d'amore
Una pel·lícula: "La muerte de un ciclista", de J.A. Bardem, i també West Side Story
La rambla Vidal de Sant Feliu de Guíxols, atapeïda de cotxes, cap als anys 60 | AMSFG
En què has ocupat la teva vida?
Vaig començar l'escola força petita, als tres anys, a les Dames Negres, a la Travessera de Gràcia de Barcelona. He de remarcar que allà em van transmetre, entre altres, el valor de l'amistat i, com a prova d'això, encara ara em reuneixo amb les companyes del curs diverses vegades l'any. Allí vaig fer els estudis primaris i el batxillerat superior. No vaig fer el COU perquè no volia estudiar cap carrera —amb el corresponent disgust dels pares!—. Posteriorment, vaig fer el Secretariat, i quan vaig acabar, vaig posar-me a treballar d'administrativa en una oficina. Recordo que era l'única, i tothom em deia què havia de fer. Hi vaig estar quatre anys, fins que em vaig casar. Més tard, als quaranta, amb els fills ja grans, vaig opositar per entrar a la Generalitat, He de dir que, amb la màquina d'escriure sempre quedava la primera, però amb el temari tenia més dificultat. El primer problema que vaig tenir, però, va ser convèncer el marit: —No crec que les treguis....—, em deia. Coses de l'època! Per sort, ara això ja no passa. Finalment vaig aconseguir una plaça, i em vaig incorporar a treballar amb diversos companys, en un ambient totalment diferent del que coneixia. Vaig ser secretària d'un director general, persona summament educada i amable. La meva relació amb els companys era també molt bona. En conjunt, en tinc un bon record.
Com has viscut els canvis socials i culturals?
Canvis n’he vist molts. Els valors són diferents. No importa tant l'educació, el fet de fer bé les coses, l'harmonia, el proïsme... Ara tot s'ha materialitzat molt més, hi ha més intransigència, obsessió per aconseguir resultats favorables encara que puguis fer mal a algú. D'altra banda, he de dir que m'amoïnen molt els casos d'assetjament escolar. Crec que en la meva època això no passava, tenies les teves amigues, i amb les altres, convivies. Culturalment, veig que, per un costat, els joves tenen coneixements més amplis, són més espavilats, però per l'altre, tenen importants llacunes en aspectes que són la base d'una bona formació. També veig que estem perdent tradicions nostres, i adoptant estrangerismes sense massa sentit. Jo, en la mesura del possible, intento mantenir-les.
Pel que fa a l'àmbit laboral, com he dit abans, ara no es contempla que una dona "demani permís" per treballar. La societat ha avançat molt, en aquest aspecte, hi veig més igualtat. Per exemple, en els salaris, tot i que els alts càrrecs continuen sent majoritàriament homes. En l'àmbit domèstic, hi ha més col·laboració; ho veig amb els meus fills. Personalment, puc dir que no he tingut un marit sexista: sempre em va ajudar amb les feines de casa, tot i que és cert que no ens repartíem les tasques al 50%. Tampoc vaig tenir problemes per trobar-me amb amics o per fer les típiques sortides amb companys de feina.
" Estem perdent tradicions nostres
i adoptant estrangerismes sense massa sentit
Què creus que era millor anys enrere?
Jo soc producte d'un col·legi religiós. Els meus fills ja van anar a una escola laica, i crec que no hem sabut infondre'ls el sentit religiós. Són unes excel·lents persones, rectes, bones i amb matrimonis solvents, i penso que això és el que val. També m'adono que he canviat pel que fa als pensaments: abans era molt més estricta, blanc i negre, ara veig que hi ha molta tonalitat gris. Soc més comprensiva, més tolerant...
D'altra banda, m'amoïna la importància que es dona als diners, Es clar que ajuden molt a la tranquil·litat d'una llar, però l'ànsia d'acaparar, fins i tot a còpia de fer joc brut, no m'agrada. També he de dir que em molesta molt la parla actual, hi ha molta pobresa de vocabulari, i no cal dir tantes paraulotes! Crec molt en l'amistat, en ajudar els altres, en intentar fer la vida fàcil als del meu entorn, en donar-me i sentir-me útil... L'amistat, per a mi, té un gran valor. De fet, conservo amigues de totes les etapes de la meva vida.
.jpg "Capdella, a la Vall Fosca | Pallas Jussà")
Capdella, a la Vall Fosca | Pallas Jussà
El meu marit i els meus sogres eren gent de muntanya, i havien viscut a Capdella, al Pallars Jussà. Recordo que amb els fills de 4 i 2 anys, vam decidir d’anar-hi a passar unes vacances d’estiu, i vàrem gaudir tant, que hi vam continuar anant molts estius més. Hi havia un bon ambient, fèiem moltes coses, excursions, passejades, jocs, xerrades, balls nocturns al local del poble... Encara recordo el Marcel que ens deia "ja tancareu vosaltres i em direu el que heu consumit". L'aire pur, els pobles del voltant, el sol, la fresca de les nits, les muntanyes, l'Estany Gento i el de Montcortés, i també la visita a la família que teníem per aquells indrets, van convertir Capdella en un lloc d'amistat i de records inesborrables.
I ara què?
Crec, sincerament, que envellint m'he tornat més sàvia. Estic contenta amb el meu passat, encara que crec que no el vaig aprofitar prou. Per una altra banda, donar consells als joves ho trobo difícil. Potser no córrer tant i posar més cor als fets podria ajudar-nos a viure amb més autenticitat. Aturar-nos, escoltar, sentir... són gestos senzills que ens fan més humans. Estic orgullosa d'haver transmès als fills i nets el valor de "la família". Quan el meu marit va estar malalt no em vaig trobar ni un dia sola. No sé com s'ho van fer, però així va ser. Actualment, aquesta harmonia continua, i em sento molt estimada. Avui tinc la immensa sort que em trobo molt bé. Cada matí faig aquagym, quedo amb les amigues per esmorzar i fer petar la xerrada... Participo de les excursions del Casal d'avis, i també formo part del club de lectura de la biblioteca del poble, amb qui organitzem reunions per xerrar entre tots sobre els llibres que llegim...
" Abans de morir, el meu marit em va dir "passa-t'ho bé"
Abans de morir, el meu marit em va dir "passa-t'ho bé". Estic contenta del comiat. A tota hora penso en ell, però no amb amargura. Recordo tot el que ens ha unit durant aquests cinquanta-nou anys de matrimoni: hem viscut bé, ens hem estimat... També sé que el record és selectiu, però ja em va bé. Recordo els bons moments i oblido els dolents. Es clar que no va ser tot fàcil, però units i estimant-nos ens en vam sortir.
Only you | The Platters
Una furtiva lacrima | L'elisir d'amore
La muerte de un cilcista | Juan A. Bardem
