Mei

Vaig néixer en un pis espaiós i lluminós de la Via Laietana cantonada Baixa de Sant Pere, en el si d’una família benestant però compromesa amb la feina; pare i mare treballaven de valent per tal que l’empresa familiar (manufactura de llanes de labor) mantingués un bon nivell de ‘pedidos’ i una excel·lent qualitat de les llanes que el pare fabricava. Tinc un bon record del ‘magatzem’ on algunes màquines capdellaven les troques, hi posaven etiquetes i les preparaven per vendre. Era un recinte de sostre molt alt, amb dos espais claramente diferenciats: les ‘quadres’ amb les màquines i els despatxos en un recinte obert al públic, amb unes columnes de ferro que li donaven estil, a les quals m’enfilava fins a dalt de tot…

Sóc la gran de sis germans. Quan era petita em deien Maria Mercedes; el meu pare em va dir sempre així i potser per això encara tinc afecte a aquest nom tan solemne. Ara sóc Mercè a la feina i als ‘negocis’ però per als familiars i amics íntims escurço una mica més el nom, Mei.

Vàrem tenir una infantesa feliç, uns pares tolerants amb les entremaliadures però amb principis ferms pel que fa al respecte a les persones, a no fer mal als animals ni malbé l’entorn. M’agradava llegir i m’hi passava hores; m’ho passava bé al col·legi, amb les amigues i, a les vacances al poble, amb les colles d’amics jugant a indis, lladres i serenos, futbol, a nines…Recordo que un dia em vaig adonar que hi havia nens i nenes i que jo era una nena…No em va fer molta il·lusió el descobriment, perquè era més divertit ser príncep que princesa, indi que índia..i això que no en sabia de la missa la meitat... M’he casat, he tingut quatre fills i tinc 10 nets preciosos, ja grans. El meu marit I jo en gaudim tant com podem.

Sempre m'han agradat els animals, gossos i gats en especial, i sempre els he trobat a faltar, perquè a casa no en volien. Vaig tenir una somera, la Clarissa, però va resultar massa tossuda per a mi!. Quan ja era grandeta vaig descobrir les sardanes i que, a casa, xafardejant a la llibreria dels pares i avis, hi havia llibres escrits en català. Va ser un descobriment que em va fer molt feliç.

Un lloc que em fa sentir bé: el bosc passejant amb el gos, els paisatges oberts, que tenen cel, el mar...

Una festa que em porta bons records: el retrobament amb amics i familiars estimats que la vida va allunyant...

Una afició per al temps lliure: ballar sardanes i llegir

Una cançó : les cançons de joventut, els cantautors de l'època, Brassens, el père Duval, els Setze Jutges..

Una pel·lícula: Esencia de mujer, Casablanca, Fanny y Alexander...

En què has ocupat la teva vida?

M’agrada estudiar i sempre vaig pensar que m’hi dedicaria, donant classes o investigant. Quan va arribar el moment d’anar a la Universitat, dubtava entre lletres (filosofia) i ciències (química). Van guanyar les ciències i he estat professora de química tota la meva vida laboral, secundaria i a la universitat. M’ha interessat molt la historia de la química i conèixer-la m’ha ajudat a pensar com ensenyar-la millor. Ha estat difícil combinar la docència i la feina a casa i ara, ja de molt gran, em sap greu les moltes hores que els meus fills van passar esperant-me perquè les reunions de feina s’allargaven massa o veient com corregia deures en lloc de veure com jugaven al futbol i de celebrar el seu gol. Tot i això, reconec que he gaudit molt amb la meva feina i sobretot, com a mare, tot i ser imperfecta.

La societat en la que ara visc ja és més dels meus nets que meva,

té poc a veure amb la de la meva infantesa

Com has viscut els canvis socials i culturals?

He viscut molts anys en una dictadura, tot i que no n’era conscient ni podia comparar aquest règim amb cap altre. Els pares sí que podien fer-ho; no ens en parlaven però a casa anaven apareixent publicacions crítiques. L’adolescència i primera joventut la veig viure amb l’esperança d’un canvi, que es va anar concretant i va resultar més radical del que somniaven: va ser polític (estrenàvem partits polítics), social (immigració, multiculturalitat, que ens plantegen diferències que escandalitzen), tecnològic (ordinadors, mòbil, internet, que ens descol·loquen), canviaren els valors (postveritat, sexualitat)… La societat en la que ara visc ja és més dels meus nets que meva, té poc a veure amb la de la meva infantesa. Tot i així, encara estic viva i per tant m’esforço a acceptar les novetats amb bona cara i a col·laborar a que les persones siguin més solidàries i a que desapareguin les diferències entre rics i pobres, homes i dones per construir una societat fraterna i lliure.

Què creus que era millor anys enrere?

No voldria pas tornar als valors antics, més aviat m’agradaria mantenir-ne algun, enriquir-los, modernitzar-los. Abans hi havia més classisme, que separava rics i pobres, ‘jefes’ i empleats; hi havia més hipocresia, calia adaptar-se a uns patrons de comportament rígids. La religió era encarcarada, ara malda per fer-se més oberta i humana, no pretén regular com abans el comportament i els valors. El paper de la dona en la societat i en la familia comença a ser tractat com correspon; malgrat que encara hi ha molt camí per recórrer, afirmem que homes i dones són iguals en drets i anem i sembla que ens ho comencem a creure. També ha minvat la valoració del poder militar i no són ben rebuts discursos que celebren la violència, malgrat que cal dir que les accions que emprenen els governs no corresponen als drets humans ni afavoreixen la pau. Sobta veure que la comunicació entre les persones properes no ha millorat, sembla que la proliferació de webs, telèfons i tauletes no l’afavoreix, més aviat la fa difícil.

Sobta veure que la comunicació entre persones properes no ha millorat,

malgrat la proliferació de webs, telèfons i tauletes

I ara què?

No m’agrada allò de ‘Todo tiempo pasado fue mejor’. El meu present és el fruit del meu passat i he de creure que m’ha fet millor, m’ha donat experiència humana. Ser vell té això de bo. He tingut la sort de poder viure una mica l’aventura de rebre i encaixar grans canvis tecnològics, socials, polítics i em fa patir que en aquests moments no estan contribuint a fer-nos persones més solidàries i lliures, atentes als problemes del planeta i dels vivents que en fan casa seva. Em preocupa el futur dels meus fills i nets, i continuo treballant pels valors en els que crec. El meu consell pel futur és ‘fer pinya’, treballar solidàriament per tal que tothom trobi el seu lloc en una societat fraterna, gaudir d’estar vius malgrat les penes que ens arriben sense voler-ho i mantenir l’esperança de que tot futur serà millor perquè treballem per aconseguir-ho.

El meu present és el fruit del meu passat,

i he de creure que m’ha fet millor;

ser vell té això de bo