Tinc 81 anys i una salut mental i física excel·lent. Això és tenir sort, i potser també és que m’ho he treballat. Vaig néixer a Tarragona. Tinc dos germans, un dos anys més gran que jo, i un altre dos anys més jove. Estic casada i tinc dos fills.
Quan hi penso, em venen a la memòria èpoques puntuals com a millors records. A la infància, les estades a la masia pairal dels meus avis, descobrint la vida pagesa i sentint-me mimada. A l’adolescència, l’estada a l’escoltisme descobrint l’amistat i la convivència. En la vida adulta, una de les èpoques més felices de la meva vida van ser els anys de la carrera universitària, mentre, anava combinant els diversos treballs laborals en els que m’hi he sentit sempre bé, creixent en relacions i experiència. Però no vull fer un recorregut per la meva infància i adolescència, o sobre en què he ocupat la meva vida. El passat ja és lluny i ja l’hem viscut, i és clar que ens ha deixat petjades! El que de debò m’interessa és contemplar i viure l’actualitat.
"El que de debò m’interessa és contemplar i viure l’actualitat
Hi han uns camins que des que els vaig descobrir crec que ja els tenia predestinats al néixer. Han estat fixes en el meu itinerari, i s’han anat creuant entre ells, fins ara. Viatjar, sobretot i per molts motius. L’admiració per la natura. La passió per la fotografia. La música necessària per viure.
Un lloc que em fa sentir bé: el silenci de la natura
Una festa que em porta bons records: estar amb bons amics
Una afició per al temps lliure: escoltar música i cuinar
Una cançó que m'agrada escoltar: qualsevol de Lluís Llach
Una pel·lícula: Mort a Venècia
Essaouira, 1r premi Concurs de Fotografia del FarróSempre he pensat que conèixer llocs nous és una de les millors maneres d'aprendre i de mantenir viva la curiositat. M'encanta passejar pels carrers de pobles i ciutats desconegudes, tastar la gastronomia local i parlar amb la gent per descobrir les seves tradicions i costums. Cada viatge m'ha regalat records inoblidables i m'ha ensenyat que, encara que siguem diferents, compartim moltes coses importants. També m'impressionen els paisatges: des de les muntanyes més altes fins a les platges tranquil·les o els camps plens de flors. Quan torno a casa, sempre em sento més rica en experiències i amb ganes de planificar una nova aventura. Crec que no hi ha edat per continuar descobrint el món i meravellar-se amb tot el que ens ofereix.
Agave potatorum, 2n premi Concurs de Fotografia del Farró
L’admiració per la jardineria la vaig descobrir durant molts anys, fent de voluntària en la construcció i manteniment del Jardí Botànic de Barcelona i de cursos pràctics en el Centre de Formació del Laberint d’Horta. Segurament han estat els fonaments que em permeten disfrutar del jardí que cuido. El meu petit paradís em produeix una sensació que desconeixia, establint una comunicació íntima i personal amb les plantes. És una creació pròpia i feta com tu vols sense que ningú t’ho impedeixi. Es diu que tal com és el jardiner és el seu jardí, i així ho crec. És una feina que t’omple de pau, de benestar emocional, és silenci, és meditació i connexió amb l’entorn. En el jardí s’aprèn a mirar, a cultivar la paciència observant el ritme de la natura, ben diferent de les presses i exigències de la vida activa. Exigeix esforç i també acceptació dels processos no reixits inesperats. En el meu jardí hi ha centenars de plantes suculentes. Allò que és fascinant en elles és el seu color, les formes, la simetria, la seva perfecta formació i, sobretot, la seva llarga i lenta vida. Em sorprèn el seu creixement i alhora la seva senzillesa en exigir manteniment. És un regal que sempre em sorprèn.
"El meu jardí és el meu petit paradís, un lloc que m'omple de pau,
i on estableixo una comunicació íntima i personal amb les plantes
Mammillaria Hahniana. 2n premi Concurs Imatges de la Natura. Centre de Formació del Laberint
I en aquest plaer jardiner hi participa una altra afició: la fotografia. Al llarg de la vida sempre he tingut a l’abast una càmera, en viatges, passejant pels carrers o en qualsevol lloc o moment. És una manera intensa de mirar el món, capturant instants, llums i emocions. Vaig aprendre la tècnica fotogràfica fent cursos, sortides, tallers de tot tipus. He participat i guanyat en diversos concursos fotogràfics. Tot aquest interessant treball ha conformat els fonaments que ara em permeten disfrutar de la part estètica, de la composició, de l’enquadrament. I, és clar, en el meu recorregut fotogràfic no pot faltar captar la bellesa de les plantes, una bellesa explosiva i fugaç de les flors que s’obren en les plantes suculentes. Cada floració és un petit miracle, molt efímer, però que en conservo la imatge per gaudir-ne sempre que ho desitjo.
"M'agrada la fotografia; és una manera intensa de mirar el Món
He volgut centrar el meu relat no tant fent referència a les transformacions socials, ni a com he viscut o què espero del futur. Sinó que he preferit fer un recorregut contemplatiu que pot ser una bona excusa per aprendre a cultivar la pau interior i ser capaç de seguir vivint feliçment.
Ennio Moricone, The Mission
Mort a Venècia - Luchino Visconti
